21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1

Públic

1. Presentació de l’entitat Prodis

La Fundació Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca), amb seu a Terrassa i fundada l’any 1960, és una organització sense ànim de lucre dedicada a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral o malaltia mental. El seu enfocament posa la persona al centre, reinvertint íntegrament els seus excedents en el projecte social per fomentar l’autonomia i la inclusió dels seus usuaris.

Com a resident a Terrassa, he decidit centrar el meu anàlisi en aquesta fundació. Aquesta elecció no és casual, ja que viure a la mateixa ciutat m’ha permès ser testimoni directe de com aquesta entitat s’ha convertit en un pilar fonamental per a la cohesió social del nostre territori.

2. Síntesi del curs: ESS, digitalització i finances ètiques

Al llarg d’aquest curs hem analitzat com Prodis representa els valors de l’Economia Social i Solidària, passant de la teoria a propostes d’aplicació real:

• Principis de l’ESS: com ja vam analitzar anteriorment, Prodis construeix una economia basada en l’equitat i el treball digne. El seu model de reinversió total dels excedents garanteix que el benefici econòmic sigui un benefici social per a la comunitat
• Digitalització inclusiva: es proposa l’ús de la tecnologia per a l’accessibilitat cognitiva, traduint dades complexes a una lectura més fàcil per fomentar la democràcia interna i la transparència.
• Finances ètiques i monedes socials: com ja vam explorar el potencial d’un banc del temps a Terrassa com una eina que dignifica el temps dels usuaris fora del mercat tradicional i reforça el circuit de proximitat amb els proveïdors locals.

3. Alineament amb les polítiques públiques

Prodis se situa dins dels instruments institucionals més rellevants:

• ODS i Agenda 2030: on té un impacte directe en l’ODS 8 (treball decent), l’ODS 10 (reducció de desigualtats) i l’ODS 12 (consum responsable) mitjançant el seu catering de proximitat.
• Pla d’acció per a l’ESS de la UE i PERTE: Prodis és un node clau per a la recepció de fons destinats a la professionalització i innovació tecnològica en el sector de les cures.
• Xarxa d’ateneus cooperatius: la col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental facilita la intercooperació amb altres entitats del territori.

4. Contractació pública

D’acord amb la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, la contractació responsable és l’instrument més potent per a la sostenibilitat de Prodis.

La reserva de mercat per a les administracions de Terrassa haurien de prioritzar Prodis en serveis de logística sostenible (vehicles elèctrics), bugaderia i neteja industrial. És a dir, l’ajuntament i altres institucions haurien de donar prioritat a Prodis en serveis com la bugaderia, la restauració de km 0 o el transport sostenible. En quant a les licitacions conjuntes, Prodis pot unir forces amb altres entitats socials de la ciutat per presentar-se juntes a contractes públics importants. D’aquesta manera, poden repartir-se la feina i les despeses de gestió, aconseguint arribar on soles no podrien.

5. Interacció amb l’entitat

Durant la realització d’aquest article, he intentat establir contacte amb els responsables de la Fundació Prodis mitjançant diversos correus electrònics per validar aquestes propostes. Malgrat això, no he rebut una resposta formal, i per tant, puc interpretar aquesta situació com una mostra de la gran càrrega de feina que tenen les entitats socials en el seu dia a dia. A més, demostra que cal més suport públic per finançar no només les activitats, sinó també el personal que s’encarrega de la gestió i de parlar amb la comunitat.

6. Valoració general

Prodis és un motor essencial per a la transformació social a Terrassa, però el seu veritable cor són les persones, famílies, professionals i voluntaris que fan possible el projecte cada dia. El seu futur depèn de saber utilitzar la tecnologia de forma senzilla i de crear una xarxa econòmica local on les persones siguin el motor del canvi, garantint així que ningú es quedi enrere. Perquè, al cap i a la fi, l’economia només té sentit si està al servei de la vida i de la dignitat de tothom.

“El veritable cor són les persones, famílies, professionals i voluntaris que fan possible el projecte cada dia”.

Bibliografia (Normativa APA)

• Ajuntament de Terrassa. (2024). Pla Local d’Economia Social i Solidària.
• Cahn, E. S. (2014). Dinero que no tiene precio: los Bancos del Tiempo en épocas de cambio. El Blog Alternativo.
• Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.
• Corrons Giménez, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. Treball d’Investigació. Universitat Jaume I – Universitat de València.
• European Commission. (2021). Building an economy that works for people: an action plan for the social economy.
• Fundació Prodis. (2024). Memòria d’activitats i Pla de Voluntarietat Corporativa. https://prodis.cat/
• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic. Butlletí Oficial de l’Estat, 272.
• Ministerio de Trabajo y Economía Social. (2023). PERTE de la Economía Social y de los Cuidados. Gobierno de España.
• REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2022). Carta de la Economía Solidaria. https://www.economiasolidaria.org/
• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (s.f.). Què és l’ESS?. https://xes.cat/

Ús d’intel·ligència artificial:  He utilitzat Gemini com a eina de suport en la revisió final del text, la cohesió de l’argumentació, la clarificació dels títols i el format APA de les referències bibliogràfiques.